Què és l’habitatge cooperatiu

El model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús es basa en l’organització cooperativa i sense ànim de lucre per a proveir d’habitatge digne a un preu assequible a les persones sòcies que la conformen. Aquestes gaudeixen d’un dret d’ús indefinit sobre un dels habitatges, mitjançant el pagament d’una quota inicial i una quota d’ús mensual assequible.

Aquest model concep l’habitatge com a bé d’ús i no d’inversió i aposta per la seva desmercantilització en tant que dret fonamental. És un model col·lectiu impulsat per les futures persones usuàries que permet desenvolupar projectes de convivència socials, participatius i solidaris. Un model que pot incidir en la transformació social amb l’impuls d’una economia solidària i sostenible que posa al centre el benestar i cura de les persones i el medi ambient.

  • Propietat col·lectiva en cessió d'ús

    En què la propietat de l’edifici d’habitatges és de la cooperativa i, per tant, col·lectiva. Les persones sòcies poden ser usuàries indefinides d’un habitatge així com dels espais comunitaris, fent un aportació inicial i pagant una quota mensual assequible.

    En cas que la sòcia habitant decideixi abandonar la cooperativa o canviar d’habitatge, pot renunciar al dret d’ús recuperant l’aportació de capital inicial i la cooperativa torna a assignar l’habitatge a una altra sòcia expectant amb les mateixes condicions assequibles de les quals gaudia la sòcia anterior. El dret d’ús, per tant, sempre serà atorgat per la cooperativa, tot i que es podrà transmetre entre persones convivents o als seus descendents, sempre que aquestes siguin sòcies.

    El fet de mantenir la propietat de forma col·lectiva com a aposta per la generació d’un patrimoni comú i irrepartible entre les sòcies, així com l’accés a l’habitatge a través d’un dret d’ús, són els elements singulars i diferencials d’aquest model que se separa, així, dels models de cooperatives d’habitatge de promoció i venda.

    Es tracta, per tant, d’un model no especulatiu, en què l’habitatge sempre es considera com un bé d’ús. Gestionat sota criteris d’absència de lucre, es treballa activament pel caràcter assequible dels habitatges alhora que s’impossibilita la generació de plusvàlues o lucre individual a través d’aquest dret fonamental.

  • Impulsat per les futures persones usuàries

    La cooperativa, i per tant les futures sòcies habitants i sòcies col·laboradores, de manera col·lectiva, són les encarregades de governar el procés i decidir sobre el projecte.

    La fórmula de cooperativa sense ànim de lucre ofereix un model d’organització democràtic, horitzontal, transparent i participatiu que posa a les persones i les seves necessitats, i no el capital, en el centre de l’activitat. Aquest model d’organització permet proveir d’habitatge digne a les seves sòcies a un preu assequible i d’un edifici que possibiliti i faciliti el model de convivència que les persones sòcies hagin acordat.

    L’organització cooperativa supleix la figura del promotor i comercialitzador present en la majoria de promocions immobiliàries, fet que permet:

    • Reduir costos de promoció, en eliminar el benefici de promoció i comercialització existent en les promocions tradicionals;
    • dissenyar i adequar l’edifici i els habitatges d’acord als interessos i voluntats de les persones usuàries finals, definint, per exemple, els espais comuns dels quals es disposarà, mesures d’estalvi energètic, materials de construcció, etc.; i
    • reduir costos a través d’un major control del projecte, del disseny i procés de construcció de l’edifici

    Caldrà comptar amb la col·laboració de professionals i equips de suport per acompanyar a les sòcies de les cooperatives en la presa de les diferents decisions a l’hora de definir tant l’organització com el projecte, siguin aquestes de naturalesa jurídica, societària, arquitectònica, econòmica… Entenem, però, que aquests equips externs al projecte han de treballar activament per apoderar a les futures usuàries, acompanyant-les i assessorant-les en la presa de decisions, però que han de ser les pròpies organitzacions les protagonistes del procés de creació d’un projecte i que puguin decidir quines tasques deleguen en els equips de treball.

  • Assequible, estable i flexible

    El model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és una forma d’accés a l’habitatge que presenta tres qualitats destacades: preu assequible, estabilitat i flexibilitat.

    Preu assequible. L’ajust dels costos de producció, fruit del procés d’autopromoció, permet reduir el preu final de les promocions i, per tant, del total de diner a retornar en cas d’haver necessitat finançament. Això permet treballar en el menor esquema d’aportacions possible per part de les futures persones habitants i d’unes quotes assequibles per a la major part de les rendes familiars, que s’abonaran mentre se sigui usuària de la cooperativa.

    Si prenem de referència projectes en curs a Catalunya, les aportacions inicials de capital, que es retornen en el moment de renunciar al dret d’ús sobre l’habitatge, se situen entorn els 16.000 € de mitjana. Les quotes mensuals, que engloben el retorn del finançament i la creació de patrimoni cooperatiu, el manteniment i conservació de l’edifici i la resta de despeses habituals, s’intenten equiparar, en mitjana i en el cas d’Habitatges La Borda, a la Renda Mínima d’Inserció (426 €/mensuals).

    Estabilitat. El dret d’ús sobre un habitatge té caràcter indefinit en el temps, i només finalitza quan les persones habitants així ho demanen. Això permet oferir a les persones usuàries una estabilitat important, ja que podran disposar de l’habitatge al llarg de tota la seva vida, adequant-se’l i modificant-lo d’acord a les seves necessitats de cada moment. Aquest dret d’ús es pot transmetre entre les persones convivents en un habitatge en cas que la seva composició pugui variar, o a les seves descendents, sempre i quan aquestes siguin sòcies de la cooperativa.

    Flexibilitat. A la vegada, la fórmula del dret d’ús aporta flexibilitat, fet que permet a les usuàries deixar l’habitatge que ocupen només renunciant al seu dret d’ús i recuperant l’aportació de capital inicial. Un capital que, per exemple, es pot destinar a una nova aportació de capital per accedir a un habitatge d’una altra cooperativa.

  • En comunitat i compartint espais

    La forma cooperativa i el procés d’autopromoció permet que les futures persones usuàries decideixin sobre el model de convivència que volen impulsar en el futur edifici.

    D’aquesta manera es poden optimitzar certs serveis i equipaments que normalment incorporem en els espais privats de cadascun dels habitatges (com la bugaderia, taller d’eines, espai per cures, sala polivalent, menjador amb major capacitat, pis per convidats, etc.). A la vegada permet impulsar models d’habitar en col·lectiu que apostin per una major convivència, col·laboració i solidaritat entre usuàries de la cooperativa.

  • Sostenible

    El govern i participació de les persones sòcies en el procés de definició de l’edifici, així com la possible posterior gestió col·lectiva d’aquest, permeten introduir sistemes passius i actius d’estalvi energètic i millora del confort, per tal que redueixin l’impacte ambiental alhora que suposin una reducció dels consums i un estalvi econòmic.

    L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús es pot desenvolupar tant mitjançant la construcció de nou habitatge com a través de la rehabilitació o adequació d’edificis existents. Permet, doncs, tant la reutilització del parc residencial existent, com la consolidació de la trama urbana mitjançant la generació de nou habitatge als buits urbans disponibles. En qualsevol dels  casos, la cooperativa té la capacitat d’impulsar edificis sostenibles i de baix impacte que apostin tant per la màxima eficiència pel que fa als consums associats – i la conseqüent reducció de cost associat a l’habitatge – com pels materials utilitzats.

  • Impulsant una economia social

    El model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús s’emmarca dins els principis de l’economia social, solidària i feminista: situant en el centre de l’activitat econòmica la satisfacció de les necessitats de les persones i de les comunitats, la sostenibilitat del projecte i la del seu entorn i s’allunya de criteris basats en el lucre o la rendibilitat.

    El procés de promoció i construcció o rehabilitació dels habitatges, així com la posterior gestió i administració de l’edifici i la cooperativa –en la mesura que tenen una activitat econòmica associada– són una oportunitat per impulsar i dinamitzar el teixit de l’economia social i transformadora. Mitjançant la col·laboració i intercooperació entre projectes i iniciatives existents, com els que trobem en el camp de les finances o l’arquitectura, els serveis jurídics i de gestió; o impulsant projectes de base cooperativa i d’orientació transformadora que puguin procurar als habitatges cooperatius serveis o productes que en l’actualitat només es troben dins l’economia convencional.

    La promoció de les relacions entre projectes d’habitatges cooperatius només pot fer que sumar capacitats i multiplicar potencialitats, impulsant la creació d’un mercat social, ara també en l’àmbit de l’habitatge.

Experiències existents

  • Model a altres països

    El model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús compta amb un llarg recorregut a diversos països: Dinamarca, Suècia, Alemanya o Uruguai compten amb experiències àmpliament consolidades, tot i que cadascuna d’elles presenten especificitats i recorreguts singulars.

    Cooperatives Andel i Associacions Almene – Dinamarca

    A Dinamarca existeixen dos models que provenen del cooperativisme i l’associacionisme: l’Andel i l’Almene. El 2015, quasi el 30% dels habitatges de Dinamarca (i més del 50% dels de Copenhague) forma part d’aquests dos models amb un dilatat recorregut històric, un ampli reconeixement i una forta implantació en el conjunt del territori. Article: Asociaciones y cooperativas de vivienda en Copenhague y Dinamarca, de Lorenzo Vidal-Folch.

    Model FUCVAM – Uruguay

    Les més de 600 cooperatives autogestionades existents s’agrupen formant la Federación Uruguaya de Cooperativas de Vivienda por Ayuda Mutua (FUCVAM), una estructura de grau superior que compta amb més de 50 anys de trajectòria i que, en total, incorpora més de 20.000 habitatges. fucvam.org.uy

  • Iniciatives a Catalunya

    Cal Cases

    Cal Cases és una cooperativa d’habitatges en cessió d’ús ubicada al Bages. Des de 2007, més de 30 persones impulsen una experiència de vida d’àmbit rural i en comunitat, buscant una alternativa a l’actual model hegemònic. calcases.info

    La Borda

    Habitatges La Borda és una cooperativa d’habitatges de propietat col·lectiva i autoorganitzada que neix entorn la reivindicació de la Plataforma Can Batlló és pel Barri, sota la idea «construïm habitatge per construir comunitat». El projecte el formen una seixantena de persones, que promouen un edifici de 28 habitatges amb protecció oficial en el perímetre de l’antic recinte fabril de Can Batlló, a Sants, Barcelona. laborda.coop

    Princesa 49

    Princesa 49 és un dels projectes que impulsa i gestiona Sostre Cívic, una cooperativa que aposta pel model en cessió d’ús. L’immoble, ubicat al centre de Barcelona, està format per cinc habitatges i serà rehabilitat properament. sostrecivic.coop