Mesures d’impuls estratègic per l’habitatge cooperatiu

Mesures d’impuls estratègic per l’habitatge cooperatiu

La crisi de la COVID-19 ha redefinit el marc vital de les persones i de les comunitats. La cultura, el sistema públic de salut, l’accés universal a una educació de qualitat, la cura entre les persones, i en especial de les nostres persones grans, el suport mutu entre persones i les xarxes de solidaritat, o l’espai públic, s’han mostrat com a elements centrals de la nostra societat, sovint considerats com a secundaris. L’habitatge, i en concret, la disponibilitat d’un habitatge digne i assequible, ha suposat, en molts casos, la diferència entre un confinament suportable o un que ha tingut, té i tindrà conseqüències severes en la qualitat de vida de les persones i en la seva salut integral. A la ciutat de Barcelona, els barris més castigats per la malaltia han estat els que combinen menors rendes disponibles i major densitat poblacional.

En el marc del disseny d’una estratègia d’abast nacional, transversal als seus sectors productius i reproductius, cal implementar mesures que combinin l’assumpció de noves situacions de confinament llarg i que maldin perquè la població les pugui afrontar en millors condicions, que remetin a una activació econòmica i a la generació o transformació de l’ocupació, que posin en el centre les necessitats de les persones i no dels interessos crematístics, alhora que esdevinguin elements coadjuvants en la creació d’una nova economia plural, on l’economia social i solidària ha de jugar un paper molt rellevant.

L’habitatge cooperatiu, més encara en les seves darreres propostes, combina aquestes diferents exigències. Permet a persones accedir a un habitatge digne, de propietat col·lectiva i gestió democràtica, i més enllà, esdevenen espais de creació de comunitat i de suport mutu entre persones, no només immaterials, sinó que també a través d’espais comunitaris i col·lectius, que incrementen notablement la qualitat de vida. Són també projectes que, tant de nova construcció com quan rehabiliten edificacions existents, mobilitzen quantitats importants de recursos econòmics i de treball, i són demandants crònics i estables de serveis i béns. A través de fórmules no lucratives, i en les que les usuàries dels habitatges són alhora propietàries de la cooperativa que els gestiona en el seu conjunt, s’aconsegueix garantir l’accés a un habitatge a un preu el més ajustat possible, vetllant per fer-se accessible al major nombre de capes poblacionals.

Finalment, els recursos que mobilitzen al llarg de la seva vida redunden en el seu entorn més immediat alhora que en el conjunt del mercat social[1].

El desplegament del model de cooperatives d’usuàries d’habitatges a Catalunya ha permès detectar les seves principals limitacions: accés al sòl, aportacions inicials a satisfer per les sòcies per poder accedir a finançament extern, i les condicions i limitacions en l’accés a aquest finançament. Les problemàtiques d’aquest model són comuns a les altres formes de cooperativisme d’habitatge (de lloguer o compra), pel que les mesures a establir operarien com a estímul pel conjunt del sector, però tindrien una especial incidència en els projectes amb una major component d’incidència social i econòmica.

Una estratègia de llarg abast per afavorir, des de les administracions públiques, l’extensió i implementació d’aquest model d’accés a l’habitatge ha de passar necessàriament per l’adopció de mesures que permetin superar aquestes limitacions:

A) MESURES D’ACCÉS AL SOL

  • Mobilització dels solars disponibles per part de l’INCASOL i dels municipis o ens supramunicipals o dependents dels municipis en condicions favorables per projectes cooperatius a través de drets de superfície.
  • Exempció fiscal per la constitució de drets de superfície amb un cànon social per part de privats en favor de cooperatives d’usuàries d’habitatges sense ànim de lucre
  • Exempció fiscal per la transmissió de sols o edificis construïts a favor de cooperatives sense ànim de lucre per HPO, i bonificació per les no qualificades com a tal.

B) MESURES DESTINADES A FACILITAR L’ACCÉS A L’HABITATGE COOPERATIU

  • Ajuts directes a la capitalització de les cooperatives d’usuàries d’habitatges sense ànim de lucre que promoguin HPO, de tal manera que no hagin de traslladar les necessitats de capitalització a les seves sòcies en la seva totalitat.
  • Establiment d’una línia de crèdit personal bonificada totalment o parcial, i a llarg termini, perquè les persones sòcies usuàries d’habitatges puguin assolir les aportacions inicials. Les cooperatives en podrien actuar com a garants i gestores dels préstecs, incorporant la seva amortització en les quotes d’ús.

C) MESURES DESTINADES A FACILITAR L’ACCÉS AL FINANÇAMENT

  • Ampliació dels límits dels préstecs públics per cooperatives d’usuàries d’habitatges, comptant amb la garantia de la Generalitat.
  • Ampliació dels terminis d’amortització, permetent unes quotes més baixes però sostingudes més en el temps.
  • Sindicació d’operacions entre l’ICF i les entitats de finançament cooperatives per ampliar disponibilitats, compartir riscos, i poder subvencionar interessos, ampliant el conveni actual entre l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i l’ICF per la bonificació dels interessos per HPO, ara afegint un tram per cooperatives no lucratives.
  • Ampliació de les dotacions de la Generalitat als ajuts del Plan Estatal de Vivienda, i reserva de fons per les cooperatives.

D) COOPERATIVITZACIÓ DEL PARC D’HABITATGE

  • Pla de xoc de “Millora el teu Habitatge”, que estimuli l’ocupació i que intervingui en termes d’eficiència, sostenibilitat, o fins i tot, com a límit, processos de cooperativització d’escales de veïnes o altres fórmules de transició cap a l’economia social (associacions de llogateres, compres conjuntes, serveis compartits…). Estimular el mercat social a través de la introducció de clàusules socials en el pla de xoc.

La implementació d’aquestes mesures pot actuar com a revulsiu definitiu pel sorgiment de molts projectes. A curt termini, l’accés a sòl i a finançament per part de persones i cooperatives permetria concretar nombrosos projectes que estan en fase de disseny, i iniciar les promocions, assegurant ocupació i activació econòmica. Altres projectes agilitzarien les seves fases inicials i en 12-24 mesos s’iniciaria una nova onada de promocions, engruixint l’activació econòmica i l’ocupació directa i indirecta. De forma progressiva, es consolidaria arreu del territori un parc d’habitatge cooperatiu, que funcionaria no només com a dinamitzador local del mercat social, sinó que permetria també que moltes persones puguin afrontar noves situacions de confinament, pandèmia o altres situacions socials límit en unes condicions molt més favorables que les actuals.

 

Hernan Córdoba-Mendiola,

Soci de La Ciutat Invisible, SCCL i d’Habitatges La Borda, SCCL

Membre de La Dinamo Fundació

Descàrrega PDF

[1] Segons la memòria del 2019 d’Habitatges La Borda, SCCL, el 95% dels seus ingressos del primer any de convivència a l’edifici provenien de la seva activitat amb sòcies (traient-los fora dels circuits tradicionals d’accés a l’habitatge) mentre que el 58% de les seves despeses es relacionaven amb empreses de l’economia social i solidària (energia, telecomunicacions, finançament, assegurances, adquisició de producte agroecològic, gestió i assessorament, manteniments i conservació,…). Les seves previsions agregades pels seus 75 anys de vida comporten la sortida de més de 15M € dels circuits convencionals del mercat, que redundaran en quasi un 70% en altres entitats de l’ESS catalana.

//