Situació del sector d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús

Tota la informació d’aquesta noticia s’extreu de l’estudi d’Assequibilitat econòmica de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús: diagnosi, reptes i propostes, 2021 impulsat per Fundació COOP57, La Dinamo, Sostre Cívic, Holon, Goteo, COOPDEVS que es concreta en el marc de col·laboració amb Coòpolis, l’Ateneu Cooperatiu de la ciutat de Barcelona, i amb la Sectorial d’Habitatge Cooperatiu en cessió d’ús de la XES.

Actualment a Catalunya hi ha uns 30 projectes en fase de promoció i convivència, que inclouen més de 500 habitatges. Tot i que l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús s’ha anat estenent i consolidant els darrers anys, són diversos els aspectes en els quals cal treballar per aconseguir que aquest model passi de la singularitat o allò anecdòtic a quelcom habitual i fàcilment practicable.

En el treball d’articulació del sector a través de diversos espais -Sectorial d’Habitatge Cooperatiu en cessió d’ús de la XES i federacions de cooperatives d’habitatge i consumidores i usuàries- s’han anat detectant i abordant els reptes més grans del sector. Les principals línies de treball són:

• Marc legal propi: Que defineixi les característiques del sistema i en garanteixi el seu caràcter social i la seva utilitat pública. En aquest vam realitzar l’estudi “Sobre el marc legal aconsellable per impulsar el model de cooperatives en règim d’ús” on es tracta aquest repte en profunditat.
• Accés al sòl: sigui a través de sòls de titularitat pública o a través de processos o mecanismes de mobilització de sòl privat recuperant sòl de les dinàmiques del mercat privat.
• Aportacions inicials de capital: ronden el 20-25% del cost del projecte, i han de ser aportades per les sòcies en el moment inicial del projecte. Les persones o unitats de convivència amb poca capacitat d’estalvi o sense patrimoni troben moltes dificultats per fer-hi front.
• Accés al finançament: els projectes existents han pogut trobar finançament dins el sistema de finances cooperatives o ètiques, i darrerament a través de l’Institut Català de Finances, però en molts casos ha comportat o bé la necessitat d’aixecar garanties individuals que sovint, en projectes que s’adrecen a classes populars, són impossibles de donar, o bé l’obligatorietat de fer una divisió horitzontal i aixecar garanties hipotecàries individualitzades, sacrificant així aspectes essencials del projecte.

El finançament i l’assequibilitat econòmica dels projectes és a dia d’avui l’element que fa menys inclusiu el model, impedint-ne un accés universal. Les aportacions de capital, com a element estructurant del model econòmic plantejat és el detonant o element que cristal·litza la dificultat de fer el model assequible i inclusiu. Les aportacions inicials de capital associades a aquests projectes representen una forta barrera d’accés universal al model.

Podem diferenciar 3 situacions específiques que impliquen la dificultat de fer front a l’aportació inicial, i per tant l’accés als projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús:

1. Dificultat per a desemborsar part de l’aportació inicial: Persones que no tenen capacitat d’aportar la totalitat de recursos requerits, i que necessiten un suport per fer-hi front. Segons l’enquesta realitzada, un 50% de les UECs manifesten no poder fer front a l’aportació inicial sense suport extern. Els dos factors limitants manifestats són la quantitat total a aportar i la temporalitat per fer el desemborsament de l’aportació. Atenent, a més, la necessitat de retorn dels recursos externs, és possible imaginar que mecanismes tipus préstec, poden facilitar l’accés en aquests casos. Seria un mecanisme que operaria allargant el període de desemborsament de l’aportació.

2. Impossibilitat de desemborsar l’aportació inicial (persones sense capacitat d’estalvi): Persones que, tot i tenir la capacitat de fer front a la quota mensual sense cap tipus de dificultat, no tenen capacitat econòmica d’estalvi, i per tant el desemborsament de l’aportació inicial esdevé una barrera per integrar-se en projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Per poder fer front a aquest perfil de persones seria necessari poder accedir a recursos destinats a la capitalització de la cooperativa, que cobreixin l’aportació inicial a realitzar. En aquest cas, recentment s’han publicat els nous ajuts Habitatcoop de la Generalitat de Catalunya, impulsats desde la sectorial i que ajuden a reduir l’aportació inicial de les usuàries. Es un pas cap endavant i una aposta pel model de les administracions però calen encara més esforços per fer-ho assequible a la població en general. 

3. Persones en situació de major vulnerabilitat: Persones que, per la seva situació no tenen capacitat de fer front a l’aportació inicial, però possiblement tampoc tinguin capacitat econòmica de fer front a la totalitat de la quota mensual. En múltiples casos, la situació de vulnerabilitat econòmica està vinculada a altres condicions de vulnerabilitat vital, pel que es requereix un grau d’acompanyament especialitzat. En aquests casos, caldrà comptar amb mecanismes de subsidi tant pel que fa a l’aportació inicial com a les quotes mensuals.

Tot i que les cooperatives poden desenvolupar mecanismes redistributius o de solidaritat entre persones sòcies, la seva capacitat és limitada. Abordar aquesta qüestió a nivell de sector es considera una reflexió necessària des de la perspectiva i visió estratègica d’extensió del model. Tot i això els mecanismes a definir o implementar hauran de comptar necessàriament amb el suport de les administracions públiques si es vol arribar a aconseguir un impacte ampli i generalitzat. També serà necessari treballar per equiparar mecanismes ja existents per altres models d’habitatge, com per exemple els ajuts al pagament del lloguer.

Més enllà de la barrera econòmica evident, són diversos els factors d’exclusió actuals del model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Catalunya. Dos dels factors més destacats són:

• La necessitat d’enxarxament i cohesió social per formar part d’un projecte per una banda.
• La inversió de temps en els projectes, que requereixen un alt grau de participació tractant-se d’un procés de promoció llarg i complex per l’altra banda.

Per últim, des d’una perspectiva més àmplia, a través de la consideració de l’habitatge com un determinant social de la desigualtat en salut, podem concretar que l’habitatge repercuteix en la salut física i mental de les persones a través de diferents mecanismes: l’assequibilitat econòmica, la seguretat en la tinença, el lligam emocional amb l’habitatge, les característiques físiques de l’habitatge i l’entorn físic i social del barri on està situat.

Des del Grup d’Habitatge i Salut de l’Agència de Salut Pública de Barcelona s’està coordinant un projecte de recerca sobre l’avaluació de l’impacte en salut i el benestar de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Catalunya. El projecte ha estat finançat per l’Instituto de Salud Carlos III i té una duració de 3 anys (2019-2021).

Fundació COOP57, La Dinamo, Sostre Cívic, Holon, Goteo, COOPDEVS, Coòpolis, XES (2021). Assequibilitat econòmica de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús: diagnosi, reptes i propostes. Disponible a: https://ladinamofundacio.org/wp-content/uploads/2021/11/Assequibilitat-economica_habitatge-cooperatiu_informe-1.pdf