Avaluació de l’impacte en salut i el benestar de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Catalunya

Avaluació de l’impacte en salut i el benestar de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Catalunya

Des del Grup d’Habitatge i Salut de l’Agència de Salut Pública de Barcelona s’està coordinant un projecte de recerca sobre l’avaluació de l’impacte en salut i el benestar de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Catalunya. A continuació presentem l’informe d’estat del projecte presentat a les cooperatives.

L’habitatge està reconegut com un determinant social de la salut. Pot repercutir en la salut física i mental de les persones a través de diferents mecanismes: l’assequibilitat econòmica, la seguretat en la tinença, el lligam emocional amb l’habitatge, les característiques físiques de l’habitatge i l’entorn físic i social del barri on està situat (Figura 1).

Figura 1: Marc conceptual que explica la relació entre l’habitatge i la salut.

El model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús està augmentant considerablement a Catalunya. No obstant això, l’impacte en salut i benestar d’aquest model d’habitatge ha estat molt poc estudiada. És per això que s’ha posat en marxa aquest projecte. El projecte ha estat finançat per l’Instituto de Salud Carlos III (PI18/01761), té una duració de tres anys (2019-2021), i està format per 4 estudis diferents.

Estudi 1: Revisió de l’evidència sobre els efectes en salut del model d’habitatge cooperatiu

El primer estudi consisteix en una revisió de la literatura científica per determinar quina és l’evidència disponible fins al moment que relacioni aquest model d’habitatge amb salut. Aquest estudi ja es va fer i està publicat (el podeu consultar aquí).

La revisió va incloure tots aquells estudis que analitzessin la relació entre els models d’habitatge cooperatiu i la salut, amb indicadors de salut física i mental, de benestar i qualitat de vida, i determinants psicosocials de la salut (suport social, aïllament social, sentit de comunitat i seguretat).

Es van recuperar 25 estudis que complissin aquests criteris, els quals analitzaven l’impacte en salut de 77 projectes d’habitatge cooperatiu diferents, 35% dels quals de propietat compartida. La majoria d’estudis van analitzar l’impacte en salut a través dels seus determinants psicosocials, especialment pel que fa al suport social (Figura 2). La gran majoria dels estudis van observar un efecte positiu d’aquest model d’habitatge amb salut (Figura 3). La qualitat metodològica dels estudis, però, va ser molt baixa.

Així doncs, l’evidència suggereix que el model d’habitatge cooperatiu es pot associar a una millora en la salut, explicada principalment per un major suport social, una reducció de l’aïllament i una major seguretat física, emocional i econòmica. No obstant això, s’observa que són molt pocs els estudis que analitzen l’impacte en salut i els pocs que hi ha tenen una molt baixa qualitat metodològica. Per tant, s’evidencia la necessitat d’estudiar l’impacte en salut a través de projectes com el que estem duent a terme.

Figura 2. Proporció d’estudis segons els indicadors de salut analitzats
Figura 3: Nombre d’estudis que observen un efecte positiu, neutre o negatiu del model d’habitatge cooperatiu als indicadors de salut.

Estudi 2: Estudi de les expectatives i percepcions sobre l’impacte en salut i el benestar de les persones que participen en projectes d’habitatge cooperatiu

El segon estudi té per objectiu conèixer les expectatives i percepcions sobre l’impacte en salut i el benestar de persones que participen en aquest tipus de model d’habitatge.

Consisteix en un estudi qualitatiu en base a entrevistes semi-estructurades (preguntes obertes que segueixen un guió predeterminat) a persones en cooperatives d’habitatge en disseny o construcció o que ja estan vivint-hi. Les entrevistes busquen recollir informació sobre com les persones perceben que diferents aspectes relacionats amb viure en aquest model d’habitatge o participar en el seu disseny poden afectar la seva salut mental i física: la participació al projecte, la gestió dels conflictes, la col·lectivització del risc, la convivència en comunitat, el suport mutu o els espais compartits, entre d’altres aspectes. L’anàlisi de la informació es realitza des d’una mirada longitudinal, tenint en compte les diferents fases per les quals passen les persones durant el procés de posada en marxa d’un projecte d’habitatge cooperatiu (constitució del grup, construcció del projecte cooperatiu i convivint al projecte).

En aquests moments, ja s’han fet totes les entrevistes necessàries. En total s’han fet 17 entrevistes en les quals han participat 26 persones d’11 cooperatives d’habitatge. S’està acabant d’analitzar la informació recollida. Amb els resultats obtinguts es redactarà un article científic que compartirem amb totes vosaltres tan aviat com sigui possible. Aquest estudi ens permetrà conèixer més en profunditat els mecanismes que expliquen la relació amb salut d’aquest model d’habitatge.  

Estudi 3: Estudi de l’impacte en salut i benestar de les persones que participen en projectes d’habitatge cooperatiu

El tercer estudi pretén analitzar l’impacte en salut amb dades quantitatives, analitzant l’impacte d’aquest model d’habitatge tant en la salut física i mental com en aspectes més relacionats amb el benestar i els determinants psicosocials de la salut.

L’estudi consisteix en un seguiment en el temps de persones que entren a viure a una cooperativa d’habitatge a Catalunya, tant persones adultes com infants de tres anys o més. Es recull informació a través d’una enquesta (amb preguntes de resposta tancada) que es fa en diferents moments del temps: una en el moment de la constitució de la cooperativa, una abans d’entrar a viure a l’habitatge cooperatiu i dos més un cop ja s’ha entrat a viure, al cap d’un i dos anys d’haver entrat a viure (Figura 4). L’enquesta recull informació sociodemogràfica de la persona i sobre la composició de la unitat de convivència, sobre les característiques físiques, econòmiques i emocionals de l’habitatge de residència actual, sobre l’estat de salut físic i les conductes relacionades amb la salut, sobre l’estat de salut mental i el benestar, sobre el suport social i sobre la participació en el projecte cooperatiu. Les mateixes persones de l’estudi es consideraran grup de comparació o grup d’intervenció en diferents moments del temps, raó per la qual es fan 2 enquestes abans de l’entrada a la cooperativa, per tal de poder comparar com canvia la salut en el temps un cop s’ha entrat a l’habitatge cooperatiu en comparació amb no haver entrat encara.

Figura 4: Moment de realització de les enquestes de l’estudi d’impacte en salut.

En aquests moments, han participat 122 persones (adultes i infants) de 8 cooperatives d’habitatge, 3 de cooperatives en què les persones ja estan vivint i 5 de cooperatives en construcció. Algunes d’aquestes persones (36) ja han fet la primera enquesta de seguiment.

Per poder extreure dades concloents amb aquesta cohort caldrà comptar amb la màxima participació de les persones que formin part de les cooperatives d’habitatge, per tal de poder tenir un nombre suficientment elevat de persones amb les quals analitzar com canvia en el temps el seu estat de salut amb relació a l’entrada a viure a l’habitatge cooperatiu.

Estudi 4: Avaluació de la qualitat ambiental i consum energètic dels habitatges cooperatius

El darrer estudi consisteix en una avaluació de la qualitat ambiental a l’interior dels habitatges i del consum energètic. Aquesta avaluació es fa a través d’informació sobre les condicions ambientals recollida a través d’uns monitors instal·lats en una mostra d’habitatges, informació sobre el consum energètic dels edificis i una enquesta sobre el confort ambiental que s’ha realitzat a una mostra de persones residents als habitatges. L’entitat encarregada de dur a terme aquest estudi és l’IREC (Institut de Recerca en Energia de Catalunya).

S’han col·locat 8 monitors a diferents habitatges de 3 projectes cooperatius que ja estan en marxa, que permeten tenir informació sobre temperatura, humitat relativa i concentració de CO2, així com el consum energètic. L’enquesta de confort ambiental s’ha dut a terme recentment a totes les persones adultes que viuen als habitatge monitoritzats.

La finalitat de l’estudi és conèixer la percepció de  les persones que resideixen en aquests habitatges amb relació al confort tèrmic, i quines són les condicions ambientals així com la resposta dels habitatges i els seus sistemes energètics davant diferents condicions climàtiques i de funcionament. L’estudi es durà a terme al llarg del 2021.

//