Repàs de la Jornada de Nous Models de Convivència en l’Habitatge Cooperatiu

Repàs de la Jornada de Nous Models de Convivència en l’Habitatge Cooperatiu

El passat 10 de maig va tenir lloc la Jornada Internacional: Nous Models de Convivència amb dues activitats per donar a conèixer altres tipologies d’habitatge cooperatiu com el clúster, les habitacions satèl·lit o els pisos compartits molt implantats a Suïssa, Alemanya o Països Baixos. Aprofitem per recuperar les sessions gravades i fer un resum del que es van parlar.

Taula Rodona amb administracions

La Jornada va començar amb la celebració a la Sala Francesca Bonnemaison i en línia, de la taula rodona amb tècnics i administracions sobre les oportunitats a nivell normatiu per l’extensió de nous models d’habitatge. Van introduir la sessió la Lena Vidal de la Diputació de Barcelona i la Glòria Rubio, coordinadora de projectes de La Dinamo.

En Michael Prytula, investigador i professor de la Universitat de Ciències Aplicades de Potsdam va ser el primer ponent internacional del dia presentant i explicant els projectes de clúster inclosos en la publicació Cluster-Wohnungen.

Vam poder aprendre que el model clúster té una major resiliència. Ofereix més tipologies d’habitatges als projectes d’habitatge cooperatiu més enllà del pis convencional i ajuda a respondre a les diferents necessitats de les usuàries amb una major capacitat d’adaptació si canvia les necessitats o l’ús.

La segona ponència internacional va venir de la mà de la Monika Saxer, membre del comitè de la cooperativa Kalkbreite i habitant d’un clúster sènior a Zollhaus. En aquest projecte hi viuen 190 persones i hi treballen 97, ja que també tenen un 40% de l’espai destinat a usos comercials i oberts al veïnat com el pati central que és d’ús públic. Un gran complex cooperatiu amb moltes tipologies d’habitatges i espais comunitaris que ha transformat el barri.

Recollides les experiències dels projectes internacionals es va donar pas a la taula rodona moderada per Zaida Muxí i participada per:

Marta Ibars – Agència Catalana de l’Habitatge
Josep M. Borell Bru – IMPSOL
Ivan Gallardo – Ajuntament de Barcelona
David H. Falagán – Universitat Politècnica de Catalunya
Pol Massoni – Lacol Arquitectura Cooperativa

Es va posar de manifest la necessitat d’implementar canvis normatius i la dificultat que això comporta. S’han adaptat algunes normatives al model d’habitatge cooperatiu, però encara queda molt camí per recórrer. Com a reptes es van citar: flexibilitzar si es vol tenir cuina o bany privat, reconeixement dels espais comunitaris, poder tenir annexos habitables d’ús privatiu o incloure l’habitatge compartit com a HPO entre d’altres.

Les experiències dels projectes

La sessió de la tarda anava destinada a conèixer de primera mà l’experiència dels habitants dels projectes de clúster i les diferents tipologies que existeixen.

StadtErle, Basilea

Cooperativa de 34 habitatges amb un clúster. Van guanyar un concurs públic per un sòl i al 2013 van poder començar a construir l’edifici. Van obrir el projecte per incloure altres interessos i necessitats, definint un projecte col·laboratiu, a través de tallers, assemblees, etc. tant des del punt de vista arquitectònic com des de la convivència. Espais fora de l’habitatge: bugaderia, taller, habitacions per convidats, cuina comunitària, sala d’estar col·lectiva i polivialent i un terrat. De les lliçons apreses engegaràn un altre projecte anomenat Walke.

Kalkbreite, Zuric

A Suïssa es construeixen habitatges força grans, però només en un 25% hi viuen famílies. Un 35% són persones que viuen soles, que acaben estant a un habitatge molt gran que molts cops no es poden permetre pels elevats preus. Amb la voluntat de poder oferir habitatge a persones soles, va sortir la idea d’incloure habitatges clúster en el projecte cooperatiu de Kalkbreite.

Spreefeld, Berlin

Es tracta de diversos edificis, que inclouen usos mixtos: habitatges, jardí, zona comercial i oficines (1000 m²), zones comunitàries (1000 m²). En total són 3 edificis amb 65 habitatges. Els espais exteriors són oberts al veïnat i d’ús extern. Hi ha 22 persones que conviuen en el clúster amb força varietat de perfils, famílies, persones individuals, etc. Es van destacar els principals avantatges de viure en un clúster com una opció d’habitatge més assequible, sostenible i on les cures i el suport mutu són un dels elements centrals i vertebradors en la convivència entre les usuàries.

Ecoquartier Jonction, Ginebra

Aquest projecte està autogestionat per la cooperativa de La Codha amb 5000 socis, 15 edificis i 500 habitatges que aposten per l’habitatge cooperatiu com una alternativa per lluitar contra l’especulació. Ecoquartier Jonction, en concret, compta amb 115 habitatges dels quals hi ha 10 clústers de 40 subpisos o suites. Els clústers solen ser de 4-5 persones amb un espai privatiu de dues habitacions, una petita cuina i un lavabo i espais comunitaris amb una cuina gran, sala d’estar i menjador.

Sotrac, Barcelona

Projecte d’habitatge cooperatiu en promoció al recinte de Can Batlló. Seran 38 unitats de convivència de les quals 7 viuran en un clúster a l’última planta del futur edifici. Van descobrir la tipologia clúster després de viatjar per Alemanya. El grup va decidir apostar per aquest model de convivència després de l’après a Alemanya i arran de fer moltes trobades i de definir el grau d’intimitat, costums diaris, repartiment de costos, fonts de conflicte, etc.