Sindicats i cooperativisme d’habitatge presentem una sortida per al bloc Sant Agustí: la cooperativització

La Dinamo Fundació i Sostre Cívic, juntament amb el Sindicat de Llogateres i la Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunya (COSHAC), hem presentat en una roda de premsa a Barcelona la proposta per donar una sortida als conflictes com el del Bloc Sant Agustí: la cooperativització.

Txema Escorsa, veí del bloc del carrer Sant Agustí, 14, de Barcelona i membre del Sindicat de Llogateres, ha obert l’acte explicant la seva situació, tres dies després que s’anunciés l’ajornament per tres mesos del seu segon intent de desnonament.

Escorsa ha remarcat que el seu cas, actualment un símbol de l’especulació immobiliària més accentuada, podria revertir-se i convertir-se en un exemple a seguir en la crisi d’habitatge si el bloc passés a ser de propietat col·lectiva i part del parc protegit d’habitatge: “Les noves lleis per aturar l’especulació, com les regulacions del lloguer de temporada i habitacions o la reforma de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU), han de fer trontollar els plans dels fons que comptaven a obtenir rendibilitats cada cop més altes a curtíssim termini. Molts d’aquests fons, en els anys que venen, voldran desinvertir. I nosaltres hem d’estar preparats perquè, quan això passi, els puguem comprar els mateixos veïns i passin a ser un bé comú, és a dir,  treure aquests del mercat perquè passin a ser protegits per sempre i mai més s’hi pugui especular”.

Els canvis legals per fer-ho possible

Davant l’actual situació d’emergència habitacional, des de La Dinamo i Sostre Cívic han defensat la necessitat d’una estratègia pública clara per cooperativitzar blocs en lluita. Aquesta política ha de permetre protegir les veïnes, estabilitzar comunitats i ampliar el parc d’habitatge protegit a partir del parc ja construït, intervenint en un dels principals focus de conflicte social vinculats a l’habitatge.

Per fer possible l’escalabilitat d’aquest model, cal reforçar i adaptar els instruments públics existents a la realitat dels blocs en lluita i de les llogateres organitzades. En aquest sentit, les millores aprovades en el tanteig i retracte i la compra directa, aprovades el passat mes de gener, han de ser una peça central, tot i que resulten insuficients.

Per això, després de mesos de treball conjunt entre el Sindicat de Llogateres, la Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunya (COSHAC), la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya i la Sectorial d’Habitatge Cooperatiu de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya han consensuat una estratègia integral per facilitar aquests processos de cooperativització, que s’han presentat també en la roda de premsa.

Aquesta estratègia està basada en tres eixos: en primer lloc, reforçar els mecanismes jurídics i de regulació per facilitar l’adquisició social de blocs sencers i frenar l’especulació; en segon lloc, impulsar decididament el finançament públic amb eines adaptades que permetin la compra i rehabilitació d’habitatge en zones tensionades; i, finalment, desplegar una estratègia estructural per ampliar el parc protegit i reduir els preus, incorporant la compra col·lectiva dins la planificació d’habitatge. Una de les sortides seria l’adquisició del bloc de forma público-cooperativa per part de l’Ajuntament de Barcelona i el sector del cooperativisme d’habitatge.

La cooperativització de blocs en lluita no és només una resposta defensiva, sinó una política pública proactiva i transformadora que permet protegir comunitats, implicar les veïnes i ampliar el parc d’habitatge assequible sense consumir nou sòl.

Exemples ja consolidats a Manresa i Ciutat Meridiana

El cooperativisme en cessió d’ús, que fa anys que treballa conjuntament amb el moviment pel dret a l’habitatge, es presenta com una eina política efectiva per transformar edificis en lluita en habitatge protegit. Amb més de vint anys de trajectòria i prop de 1.200 habitatges (en prop de 70 edificis diferents) arreu del país, aquest model —basat en la propietat col·lectiva, la gestió democràtica i l’absència de lucre— garanteix estabilitat residencial de les veïnes, evita l’especulació i reforça el teixit comunitari. No es tracta d’una proposta teòrica: ja s’han impulsat processos de cooperativització d’habitatges provinents de grans tenidors i experiències amb veïnes en lluita en ciutats com Manresa i Barcelona.

Marta Espriu, portaveu de la COSHAC, ha remarcat que l’aliança estratègica entre els sindicats i el cooperativisme d’habitatge ja s’està començant a implementar, amb exemples com Cal Bloke, a Manresa, o el de Juanjo Hernández, a la Ciutat Meridiana de Barcelona, i que aquestes experiències demostren que el sindicalisme també té propostes viables i efectives d’alternativa al model d’habitatge actual: “El moviment per l’habitatge no individualitza el problema, sinó que el fa col·lectiu. I el cooperativisme d’habitatge fa el mateix: no individualitza la propietat, sinó que la fa col·lectiva.”