Una llei històrica: el Parlament aprova la regulació dels lloguers

La recent crisi generada per la Covid-19, ha posat en evidència els problemes no atesos de l’habitatge en el nostre país. A pesar que la constitució reculli l’accés a l’habitatge com un dret, l’augment sostingut del preu del lloguer s’ha convertit en una eina d’exclusió en tota Catalunya i especialment en l’àrea metropolitana de Barcelona.

El problema de fons està a haver deixat durant molt de temps en mans del supòsit lliure comerç, la regulació d’un dret constitucional, que avui dia com a societat estem disposats a defensar.

La regulació dels preus dels lloguers és ara una necessitat i és part fonamental de les polítiques d’habitatge que s’han d’implementar perquè l’habitatge sigui assequible per a totes. Des del model d’usuàries d’habitatges donem suport a aquesta regulació tan necessària i també instem els poders locals i nacionals a apostar per un parc d’habitatge que presenti nous models alternatius d’accés a l’habitatge més comunitaris, assequibles i saludables.

En aquest sentit el dia 10 de setembre, s’ha fet un gran pas i el Parlament de Catalunya va aprovar, amb 71 vots a favor i 63 en contra, la Proposició de Llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge.

Quins són els efectes immediats de la llei?

• Com a norma general, els nous contractes per a habitatges que ja estaven llogades no podran superar el preu acordat en el contracte anterior.
• Si l’habitatge tenia un preu per sobre de la mitjana de la seva zona, el nou contracte haurà de tenir com a valor màxim el valor que estableix l’índex de preus de la Generalitat. Això significa que es produiran baixades moderades en bona part dels habitatges llogats, que actualment es troben per sobre del preu mitjà.
• En el cas d’habitatges que es posen a lloguer per primera vegada, aquests hauran d’ajustar-se al preu mitjà que marqui l’índex.
• La regulació preveu algunes excepcions per a casos de gran rehabilitació o millores (sempre demostrades), relació de parentiu entre propietari i inquilí i altres règims de rendes, o situacions en què l’arrendador estigui en una situació vulnerable (sempre que l’inquilí no ho estigui també). Així mateix, quedaran exemptes de la regulació els habitatges d’obra nova, que no es veuran afectades per la regulació durant els primers tres anys.
• La regulació es dotarà d’un règim sancionador que assegurarà el seu compliment.
• Per primera vegada es reconeix a les organitzacions d’inquilins i inquilines com a part en la mediació de conflictes entre arrendadors i arrendataris.

Encara que parlem d’una regulació de mínims, suposa un primer pas en la recuperació de drets i garanties per a les inquilines i en general per a una Societat que busca defensar l’accés a l’habitatge com un dret.

Seguim!