Informe de l’Agència de Salut Pública de Barcelona sobre la relació entre habitatge cooperatiu i salut
En el marc del projecte de recerca “Habitatge cooperatiu i salut” l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) ha fet diversos estudis per avaluar si els models cooperatius d’habitatge en cessió d’ús de Catalunya poden millorar la salut i el benestar de les persones residents. Els resultats mostren que aquest model de propietat col·lectiva d’habitatge té efectes positius en la salut física, mental, emocional i comunitària. Es constata així, l’evidència que les condicions de l’habitatge són un factor determinant de la salut.
En aquest model, les veïnes s’organitzen en cooperatives sense ànim de lucre per accedir a habitatges a preus més baixos, evitant l’especulació i promovent la vida en comunitat. Els resultats indiquen que la seguretat residencial i econòmica, el suport social i les millores en les condicions físiques dels habitatges contribueixen positivament en la salut de les persones residents.
La metodologia emprada en aquest projecte de l’ASPB combina estudis amb mètodes qualitatius i quantitatius en què que han participat 13 cooperatives de Catalunya i més de 280 persones. La recollida de dades es va dur a terme amb entrevistes personals i grupals, i es va obtenir informació amb enquestes, abans i després d’entrar a viure en els habitatges cooperatius en cessió d’ús. També es van recollir dades de l’eficiència energètica i de la qualitat ambiental dels habitatges.
Millora de la salut física, emocional i comunitària
Així doncs, els resultats obtinguts evidencien una millora de la salut física percebuda, el benestar i les conductes i hàbits saludables que pot estar relacionada amb la seguretat residencial i econòmica que ofereix el model amb quotes estables i més baixes. A més, la millora del suport social i el fet de compartir recursos amb la comunitat influeix en la millora del benestar. Igualment, aquest beneficis tenen a veure amb la millora de les condicions físiques de l’habitatge com l’eficiència energètica i el confort tèrmic.
Pel que fa a la salut mental i emocional, s’observa una millora fruit de la reducció de l’estrès, l’ansietat i la sensació de solitud que genera la inseguretat econòmica i residencial i la manca de suport social. La vida en comunitat, la identificació amb els valors del projecte, la participació en la gestió, el suport mutu, disposar d’espais comuns i de cures, així com establir vincles amb l’entorn proper, promouen sentiments d’acompanyament, seguretat, confiança, il·lusió, felicitat i pertinença que contribueixen a aquesta millora del benestar emocional i també de la salut social i comunitària.