La nova ordenança de tanteig i retracte de l’Ajuntament de Barcelona obre la porta a la cooperativització de blocs d’habitatges

L’aprovació de la nova ordenança de tanteig i retracte, que s’ha treballat des de l’anterior legislatura, representa un pas endavant per a les polítiques d’habitatge de la ciutat. Més enllà de reforçar la capacitat pública d’adquirir edificis sencers amb finalitat social, la nova regulació amplia els supòsits de tanteig i obre escenaris perquè cooperatives d’habitatge de cessió d’ús i les comunitats de llogateres puguin participar en la compra col·lectiva dels edificis on viuen, un element central per avançar cap a la cooperativització de blocs.

Tot i valorar positivament l’aprovació d’aquesta nova ordenança, que constitueix una eina amb un potencial rellevant per reforçar les polítiques d’habitatge a Barcelona, resulta imprescindible anar més enllà. Cal ampliar els supòsits en què es pot exercir el dret de tanteig i retracte i, sobretot, dotar-lo de mecanismes de finançament adequats al context i als preus reals de la ciutat, perquè el seu exercici en benefici d’iniciatives socials i cooperatives pugui esdevenir una pràctica efectiva i generalitzada.

Assenyalem algunes de les seves mancances principals que ajudarien a possibilitar en un grau més alt la cooperativització de blocs a Barcelona:

1. L’ordenança no va acompanyada de cap mecanisme específic de finançament que faciliti l’exercici del tanteig en benefici de tercers, i l’únic instrument públic existent, vinculat a l’Institut Català de Finances i bonificat per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, presenta unes condicions que no s’ajusten a l’escala, als preus ni a les necessitats del mercat de l’habitatge a Barcelona. Els topalls de finançament per adquisició d’habitatge social actualment estan establerts en 100.000€ per habitatge en el conveni entre Institut Català de Finances i l’Agència de l’Habitatge. En un context amb preus de venda excessivament inflats i una manca de regulacions i de polítiques públiques dirigides a reduir-los, pràcticament impossibilita la cooperativització del parc d’habitatge en el context barceloní, amb aquestes condicions de finançament. És imprescindible establir línies de finançament que puguin respondre al context de la ciutat, per tal que aquesta nova ordenança pugui tenir impacte.

2. Han quedat exclosos de l’ordenança casos com edificis ubicats en sòl d’ús residencial, però que actualment no tenen ús d’habitatge, així com solars qualificats d’ús residencial. Aquests supòsits no tindran dret de tanteig i retracte amb l’ordenança aprovada, cosa que en redueix la potencialitat. Cal afegir, pel que fa a la compra d’habitatges que es venen individualment, l’exercici de tanteig només es podrà aplicar en casos amb una delimitació d’àrees específiques que determini l’Ajuntament.

3. Caldrà garantir l’operativització efectiva de la nova ordenança, atès que els temps i els procediments administratius que implica poden resultar difícilment compatibles amb els ritmes d’organització, decisió col·lectiva i resposta urgent que requereixen les comunitats de llogateres davant processos de venda o d’expulsió. Sense una adaptació dels processos administratius, el potencial de l’eina pot quedar  limitat.

Aquesta ordenança tampoc garanteix una ampliació ambiciosa del parc d’HPO a la ciutat al no constar l’obligatorietat específica de qualificar d’HPO totes aquelles finques que hagin estat adquirides mitjançant aquest mecanisme.

Finalment, l’ordenança obre la porta que les entitats promotores privades amb ànim de lucre també hi puguin exercir el tanteig en algunes casuístiques concretes.

En aquest context, des de La Dinamo Fundació publiquem el nou article “De llogateres a cooperativistes. Estratègies per treure l’habitatge del mercat a partir de la Casa Orsola”, elaborat per Marta Ill-Raga, Laia Forné Aguirre i Carme Arcarazo Sempere (investigadores de la IDRA). El text analitza com l’aliança entre sindicats de llogateres, cooperatives d’habitatge i administració pública pot fer possible la transformació d’edificis de lloguer privat en habitatge cooperatiu en cessió d’ús, amb l’objectiu de treure’ls definitivament del mercat especulatiu.

De l’eina legal a l’estratègia transformadora

L’article posa en relació directa la nova ordenança amb les estratègies de cooperativització de blocs. En concret, destaca que el marc del tanteig i retracte permet:

• la intervenció pública en edificis afectats per dinàmiques especulatives o processos de substitució del veïnat,
• la delegació de l’exercici del dret de tanteig i retracte a entitats sense ànim de lucre, com les cooperatives d’habitatge,
• i la possibilitat de compres compartides, on l’administració participa conjuntament amb altres actors socials.

Aquests elements configuren una base legal que pot facilitar models de copropietat públic-cooperativa, on les llogateres organitzades esdevenen cooperativistes i usuàries amb dret d’ús, guanyant seguretat residencial i capacitat de decisió sobre el seu habitatge blindant-lo de l’especulació per sempre.

Casa Orsola com a precedent

A partir del cas de Casa Orsola, l’article mostra que la intervenció pública en edificis del parc privat és possible i que, si s’articula amb la participació de les residents i del sector cooperatiu, pot evolucionar cap a models més ambiciosos i democràtics. La nova ordenança permet començar a pensar aquestes operacions no com a excepcions, sinó com a polítiques sistemàtiques orientades a ampliar el parc d’habitatge públic i no especulatiu en sòl ja construït.

Cap a un nou horitzó d’habitatge

La combinació d’un marc normatiu que habilita la compra pública i social i d’estratègies com les que desenvolupa el moviment cooperatiu obre un horitzó clar: passar del conflicte del lloguer a la propietat col·lectiva mitjançant la cooperativització, avançant cap a un model d’habitatge arrelat al territori, autogestionat i fora de les lògiques del mercat.

📖 Pots llegir l’article complet “De llogateres a cooperativistes” a la nostra web: https://ladinamofundacio.org/wp-content/uploads/2025/12/Article-Cooperativitzacio-de-blocs_Casa-Orsola.pdf