Nous models de convivència més enllà de l’habitatge convencional en projectes cooperatius

La Dinamo vam organitzar la jornada internacional Nous Models de Convivència en l’Habitatge Cooperatiu per aprendre de l’experiència de projectes de Suïssa i Alemanya que esdevenen referents en incorporar nous models de convivència, com serien els clústers, pisos compartits o habitacions satèl·lits. L’objectiu era donar a conèixer altres models en el marc d’un projecte cooperatiu, que plantegen una comunitat amb major proximitat diària i una convivència més quotidiana.

Definim, però, primer cada tipologia per entendre a què ens referim: 

Pis compartit: proposta vital de convivència compartida, en contraposició amb la concepció que tenim actualment de pisos que solen compartir persones joves de forma temporal i per una necessitat sobretot econòmica. Es preveuen habitacions pròpies més grans de l’habitual, a més de poder gaudir d’espais comuns amb la voluntat de socialitzar amb la resta. L’habitatge compartit esdevé una unitat de convivència més de la cooperativa.

Clúster: model habitacional on un conjunt d’habitatges complets reduïts – amb bany i cuina – s’agrupen al voltant d’espais d’ús compartit (cuina, menjador, sales d’estar o d’altres) per potenciar la vida col·lectiva. El clúster funciona com una petita comunitat i té autonomia a l’hora d’organitzar el seu funcionament quotidià respecte a la resta de la cooperativa.

Habitacions satèl·lit: peces desconnectades físicament de l’habitatge, però que pertanyen a aquest. Són una oportunitat per facilitar la flexibilitat en el temps i les formes d’habitar, ja que, el fet de no formar part de l’habitatge fa que sigui senzill associar-les a un habitatge o un altre segons les necessitats de cada moment, canviants al llarg del temps (espai de treball, habitacions de joc o d’adolescents,…).

En projectes d’habitatge cooperatiu, on ja existeix una identitat col·lectiva, aquests models persegueixen una vida més comunitària, replantejant quina és la cèl·lula privativa necessària, i com pot ser complementada amb altres espais de socialització i cura. Apareixen noves estratègies per adaptar-se a noves maneres de conviure més flexibles i adaptables al llarg del temps. Algunes d’aquestes estratègies, a més, pretenen donar resposta a situacions vitals concretes, potenciant el suport mutu entre persones grans, per exemple, o fomentant una experiència de convivència emancipadora a persones joves. La infraestructura física –l’edifici– i la jurídico-econòmica –la cooperativa– esdevenen el suport necessari per a la creació d’una vida en col·lectiu, més comunitària i sostenible, i concebuda des del conjunt, tant en la seva materialització, com en la gestió dels usos, l’energia i els consums. Una infraestructura que té, també, la voluntat i potencialitat d’impulsar projectes habitacionals més assequibles i inclusius.

L’existència de múltiples tipologies d’habitatge permet crear projectes d’habitatge cooperatiu amb diferents graus de convivència que s’adaptin a les necessitats i desitjos de cada habitant. Aquests models són escassos en el nostre context, per la qual cosa tenim pocs referents a l’hora de plantejar-los, o en el moment d’imaginar la convivència i gestió d’aquestes infraestructures. Per això l’interès i necessitat de compartir experiències amb altres països. 

El debat i les exposicions durant la taula rodona ‘Oportunitats en l’àmbit normatiu per l’extensió de nous models d’habitatge’ van servir per compartir projectes desenvolupats els darrers anys a Alemanya i Suïssa que esdevenen referents a tenir en compte. A partir d’aquestes experiències, es va reflexionar amb persones tècniques i d’administracions sobre el sentit i l’interès d’implementar aquests models en el nostre territori i context actual, definint les oportunitats, límits i reptes que implica. També es va debatre els límits normatius en què es troben els projectes quan volen incloure habitatges que no es considerin “tradicionals”, sobretot en el cas de voler-se impulsar com a habitatges de protecció oficial. Per poder consolidar i aprofundir en la implementació d’aquests models, és necessària la revisió d’algunes normatives municipals i estatals.

En la segona sessió de la jornada es va voler ressaltar més la part comunitària i vivencial de com és viure en un clúster. 4 membres de projectes d’Alemanya i Suïssa van explicar la seva experiència com a membres. 

Per a més informació podeu trobar els vídeos complets de la jornada aquí:

• Taula rodona Oportunitats a nivell normatiu per l’extensió de nous models d’habitatge
• Sessió Com és la vida en un clúster? Experiències dels projectes

Projectes a Catalunya que incorporaran nous models de convivència

A poc a poc hi ha més projectes d’habitatge cooperatiu que proposen tipologies adaptades a formes de viure més enllà del nucli familiar tradicional. A continuació te n’expliquem alguns:

• La Borda: cooperativa d’habitatge ja en convivència que va afegir mòduls agregables entre habitatges adjacents. D’aquesta manera pot haver-hi un creixement flexible dels habitatges que accepti modificacions físiques i doni solució a les necessitats de creixement o canvis de les usuàries al llarg del temps.  

• Sotrac: és el primer projecte d’habitatge cooperatiu que incorporarà tota una planta de clúster (7 uecs) i 10 habitacions satèl·lit repartides entre l’edifici. 

• Empriu: seguint l’exemple de Sotrac, Empriu va decidir incorporar 2 clústers en el seu projecte amb  5 unitats de convivència (uec’s) cadascun.

• La Bombeta: aquest projecte inclourà més habitants en nous models de convivència (14 uec’s) que en habitatges tradicionals (5 uec’s).

• Cal Blanxart: inclourà un seguit d’habitacions satèl·lit que complementaran i donaran flexibilitat a les seves habitants segons les necessitats vitals en cada moment.