Fórmules de col·laboració públic-comunitàries

Fórmules de col·laboració públic-comunitàries

Quines fórmules de col·laboració públic-comunitàries tenim per a canviar el mercat de l’habitatge?

El gran repte per part de totes les entitats que treballem pel dret a l’habitatge és l’accés al sòl. Com fem front a la propietat individual, que esdevé la base del lucre a través de la mercantilització de l’habitatge?

Des de La Dinamo apostem per l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com a eina de lluita contra l’especulació i mercantilització de l’habitatge. Un model que persegueix la resolució col·lectiva de l’accés a l’habitatge a través de l’autoorganització i autogestió d’aquest dret a través d’estructures cooperatives. I ho fa a través de la propietat col·lectiva, per combatre les dinàmiques especulatives associades a l’habitatge.

Som conscients que és un moviment molt incipient i que s’ha de consolidar i legitimar l’interès públic del model. Però per a aconseguir-ho hem de posar-nos d’acord i fer un pacte sobre les característiques del model que es vol fomentar.

En aquest sentit, com a sector estem impulsant una regulació que deixi clar què és el cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús, que en reforci l’interès públic -garantint el manteniment de la propietat col·lectiva dels béns cooperatius, i l’assequibilitat dels projectes, entre d’altres- i que sigui mereixedor d’ajudes públiques.

Elements d’interès públic mitjançant la regulació:

  • L’absència de lucre i la preservació de la propietat col·lectiva.
  • L’assequibilitat i inclusivitat dels projectes.
  • El foment de l’autogestió i la construcció de comunitat.
  • El compromís amb el creixement del model.
  • La corresponsabilitat amb l’entorn i el dret a l’habitatge. 

Quin ha de ser el rol de les administracions públiques?

 Pensem que les administracions públiques han de donar suport a aquestes iniciatives, contribuint a l’escalabilitat de l’habitatge cooperatiu. Articulant-se entre els diversos àmbits territorials, generant mecanismes que permetin que el model sigui assequible i inclusiu, en la línia del que fan molts països amb una llarga tradició de col·laboració pública cooperativa en matèria d’habitatge.

Hem vist com a altres països, sobre la base d’un marc regulador, s’han pogut instaurar polítiques públiques potents que han permès fer créixer i consolidar el model. Polítiques de suport a l’accés al sòl i al finançament, juntament amb un suport econòmic potent: 

  • Regulació i mesures de suport que ajudin a reduir les aportacions inicials a quasi zero, la barrera principal d’accés, i també les aportacions periòdiques
  • Mesures que contribueixin a mobilitzar patrimoni privat cap a habitatge cooperatiu i treure’l de les dinàmiques del lliure mercat.

Et pot veure publicació que vam impulsar des de La Dinamo, sobre referents internacionals de polítiques públiques i col·laboració pública cooperativa

Quins són els reptes que tenim al davant?

  • Consolidar tots aquests projectes que hi ha avui dia en marxa (més de 20 projectes i més de 400 habitatges), perquè és una manera de consolidar aprenentatges i crear sector
  • Seguir construint els espais d’intercooperació i incidència com a sector. La Sectorial de la XES, i les Federacions de Consum i d’Habitatge.
  • Aconseguir que es vagin desplegant els diferents programes públics -municipals, autonòmics i estatals-, millorar-los i consolidar-los i fixar partides pressupostàries per generar una certa continuïtat i possibilitat de consolidar aquesta alternativa
  • Des del punt de vista de la demanda, i lligat a desambiguar-lo i les ajudes, fer-lo més assequible a rendes baixes i inclusiu. Que el llegeixin com una opció possible sectors socials i culturals més enllà dels sectors més polititzats.  Allunyar-lo de la idea de cohousing -que té una certa connotació elitista   i de moda – i donar-li una connotació d’habitatge popular, que entre totes traiem del mercat, l’autogestionem i el mantenim assequible.

Però tot i aquesta acció des de les administracions, necessària i indispensable, no pot fer-nos perdre el focus de la necessitat d’ampliar el sòl i l’habitatge amb interès públic. 

Per això seguir explorant fórmules que posin l’interès comú per sobre l’interès privat, com poden ser mecanismes d’expropiació, de regulació del mercat privat, d’obligatorietat de qualificació, d’adquisició preferent d’immobles,…

La pregunta no pot deixar de ser, per tant: de quina manera recuperem sòl privat i l’extraiem de les dinàmiques especulatives? I com a través d’una custòdia cooperativa, enxarxada i articulada podem establir o construir moviments de contra-poder d’un lobby tan poderós com ha esdevingut el negoci de l’habitatge a Espanya?

Quines aliances podem establir entre les diverses formes i lluites pel dret a l’habitatge, com per exemple aquest espai de diàleg?

 Són totes preguntes que com sector i com a societat hem d’anar responent si volem construir un model d’accés a l’habitatge que defensi els nostres drets fonamentals.

//