Com és l’accés de les persones joves a l’habitatge?
L’accés a l’habitatge és una problemàtica persistent a Catalunya, i especialment per al col·lectiu de les persones joves.
L’esclat de la pandèmia també ha tingut un fort impacte en el sitema residencial i d’accés a l’habitatge dels sectors de la població afectat per una precariteta laboral major.
En concret, les joves son les que s’han vist més afectades. Així ho referncien diferents articles i estudis publicats.
El 49% dels joves indiquen que la situació econòmica de casa seva ha empitjorat durant els primers mesos de la crisi. Aquesta afectació s’ha vist agreujada als barris amb rendes més baixes i en el 52% dels joves emancipats. A més, el 24% de la població jove indica que ha tingut més dificultats per pagar les despeses relacionades amb la llar, i gairebé un 6% no ha pogut fer-se càrrec d’algun pagament del pis.
Enquesta a la joventut: Com ha afectat la pandèmia a la població jove? Ajuntament de Barcelona
“El col·lectiu jove és el que més va patir la crisi del 2007 i ara ha encadenat una altra crisi; el model productiu centrat en el sector dels serveis i en feines infraqualificades ha provocat que hi hagi molta precarietat i desprotecció”. En matèria d’ocupació, i tal com denunciava el CNJC en l’informe Joves i Covid-19: l’impacte de la crisi en la precarietat del jovent, un 35,6% dels joves catalans està a l’atur i, d’entre els que tenen feina, un 15,6% són pobres.
Ser jove en temps de la Covid. El Crític
Joves i cooperativisme d’habitatge.
Arran d’un estudi recent que s’ha fet des de Coòpolis, veiem com només un 14% de les persones que integren les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús són joves. Les persones joves estan tenint dificultats per accedir a aquest model per dues raons principals:
– La primera té a veure amb la situació vital i la manca de plantejar-se una estabilitat habitacional.
– La segona té a veure amb la situació econòmica i la poca capacitat d’estalvi.
En aquest sentit, el paper de l’administració pública és cabdal per aconseguir l’assequibilitat i la inclusivitat dels projectes, i pot fer-ho per diverses línies estratègiques:
- Donar suport a l’autoorganització de cooperatives específiques. Es poden habilitar cooperatives d’habitatge temporal, com a mecanisme de suport a l’emancipació, equiparables a la funció de les residències d’estudiants o pisos compartits.
- Es pot facilitar que persones joves puguin participar de projectes cooperatius intergeneracionals, oferint suport per l’aportació econòmica inicial, que és un dels límits importants per les persones joves, donat que no tenen capacitat d’estalvi. Per fer-ho, es pot establir una reserva mínima de places per aquests col·lectius en aquest tipus de promocions, o promoure mecanismes en què la mixtura de persones pugui generar dinàmiques de suport mutu.
- També es pot donar suport econòmic a projectes liderats principalment per persones joves, facilitant accés al finançament o a la compra de sòl privat per avançar cap a la viabilitat econòmica dels projectes, així com donant suport econòmic en la fase de promoció d’aquest tipus de projectes.
Una de les experiències més recents amb un percentatge molt elevat de persones joves és el projecte de La Closca, ubicat al municipi de Lleida, que ja està es troba en fase de convivència.